En l'actualitat hi ha una fragmentació del sistema educatiu. D’una banda, tenim l’escola tradicional, i, d’altra banda, l’anomenada escola nova.
Imatge extreta de: https://criscjsilva.directorioforuns.com/t2-escola-tradicional-x-escola-nova
Partim
d’un model on l’alumne no sap, i cal que vagi a l’escola per tal d’aprendre
mitjançant una acumulació de coneixements que el professor transmet. Un tipus
d’escola on tots els alumnes són iguals i que no és capaç d’atendre a la
diversitat, al contrari, l’exclou. Els alumnes escolten, memoritzen i repeteixen la lliçó que els transmet el
professor emprant un llibre de text, influenciat, en alguns casos, per la
ideologia política del Govern de torn. El mestre, des del seu roll actiu, té
un gran poder en aquest model educatiu i avalua als seus alumnes únicament amb
qualificacions mesurables partint de la base que els alumnes tenen la mateixa
situació inicial. Així doncs, els alumnes aprendran o no depenent de les seves
condicions personals.
Aquest
model que es va dissenyar a finals del segle XIX i que inicialment va servir
per obtenir soldats i treballadors per les fàbriques que fossin disciplinats,
lleials i obedients amb una mentalitat col·lectiva on el que calia era, fer i no
pensar, és en l'actualitat un sistema desfasat i arcaic, ja que els grans
canvis socials del segle XXI fan que calgui replantejar-se el sistema educatiu
actual i redissenyar una escola molt diferent de la que estem acostumats.
Sense
dubte, estam en un moment històric en l’àmbit educatiu i cal que tota la
comunitat educativa juntament amb la política estiguin a l’altura del moment per tal de crear uns
fonaments sòlids d’un nou sistema educatiu acord amb els temps que estem. Hi ha
molts reptes que s’han d’afrontar, ara mateix amb més raó, després d’aquesta
pandèmia que ens ha deixat a tots una mica trasbalsats. Però amb la voluntat de
totes les parts, cooperació i més inversió en recursos es podrà fer front.
Aquest
nou sistema educatiu cal que sigui en molts aspectes, contrari a l’escola
tradicional. Per això, el pilar fonamental és la construcció per part de
l’alumne dels seus propis coneixements mitjançant poder gaudir de diverses experiències
educatives que afavoreixin la creativitat, la reflexió, el contrast d’idees
i la reconstrucció del seu coneixement. Guiat i acompanyat en tot moment en aquest
procés d’aprenentatge pel professor. És a dir, l’alumne ha de tenir el paper
d’actor principal.
En un
món cada cop més interconnectat, cal que aquest nou sistema educatiu fomenti el
treball en grup, potenciar aules actives i participatives on l’aprenentatge es
basi en el treball col·laboratiu. Ha de ser una escola inclusiva on
aculli tota la diversitat per tal d’atendre les necessitats educatives de cada
alumne.
Estam
en una època on les noves tecnologies tenen un paper fonamental i és per
això que cal integrar-les en el procés d’aprenentatge per tal d’aprofitar les
seves fortaleses. Un entorn híbrid on l’aprenentatge es pugui donar en diferents
espais, tan virtuals com fisics afavoreix l’ensenyament, sempre que es faci
front tant a la bretxa digital com a la bretxa cognitiva.
Imatge extreta de: http://caperucitafucsia.blogspot.com/2015/04/escuela-tradicional-vs-escuela-moderna.html
Pel
que fa a l’avaluació, el plantejament qualificador de l’escola
tradicional és obsolet. Cal que sigui una
avaluació continuada i personalitzada que se centra en l’evolució que ha fet
l’alumne a partir d’un punt de sortida, i no, si ha assolit els coneixements
preestablerts.
Comptat
i debatut, aquest nou segle es mereix un nou sistema educatiu més creatiu,
obert, flexible, participatiu, col·laboratiu, amb un alt compromís social i
ecològic, que vagi de la mà de l’ús de les noves tecnologies per fer front als
nous reptes presents i futurs.
