UN BULLIT DE PEIX MOLT INTERDISCIPLINARI

No sé si era l’hora de menjar i teníem molta fam, però al final, el fil conductor del nostre treball interdisciplinari ha set el Bullit de peix, un plat molt nostre i enveja de molts altres llocs.  

I això comença amb un biòleg, un de tecnologia i dos economistes... pareix un acudit, però no ho és, el que sí que ha set, és un gran grup de companys que hem fet tots plegats un treball on hem barrejat els conceptes i coneixements de les nostres àrees, i mitjançant el plantejament d’una visita dels estudiants de 4t de l’ESO de l’institut Santa Maria al Mercat de Vila, podran gaudir d’un aprenentatge més enriquidor i significatiu dels diversos continguts de les assignatures de biologia, tecnologia i economia.

Aquesta sortida al Mercat Nou d’Eivissa promou treballar dins l’entorn més proper a l’institut, donar a conèixer el producte de l’illa, la seva gastronomia i els seus costums, a més a més, vol impulsar el petit comerç de proximitat tan menyspreat en vers de les grans superfícies comercials.

                                                Autor: Juan Antonio Gisber Colomar

Si bé és cert, que cada company ha plantejat diverses activitats dins l’assignatura corresponent, la visita al Mercat, és el punt de troballa de totes elles. Allí, tot l’alumnat que fa la visita, es divideix en grups tan heterogenis com sigui possible. Han de preguntar a la gent que està en el mercat, la recepta del bullit de peix, i així, amb tots els ingredients, d’una banda, es faran activitats de biologia tenint en compte els peixos que es fan servir en la recepta. D’altra banda, pel que fa a l’àrea d’economia, s’haurà de calcular el cost unitari d’una ració de bullit de peix. I per últim, en l’assignatura de tecnologia, es digitalitzarà tota la visita i les activitats dels altres departaments mitjançant l’elaboració d’un Site.

Una de les coses que ens ha costat una mica, ha set la part de com encaixar la part de l’assignatura de tecnologia dins una recepta de cuina, i dins la visita al Mercat. Es varen plantejar diverses possibilitats, les comunicacions i la tecnologia de les barques que surten a pescar els peixos eren unes d’elles, però finalment ens vàrem decidir per fer la digitalització del projecte mitjançant el Google Site, una eina que l’alumnat podrà fer servir en altres àmbits.

A més a més, també ens va costar una mica, cohesionar les diverses parts de les assignatures perquè el treball fos un tot i no parts individualitzades, això no obstant, a parer meu, finalment ho vàrem aconseguir.

La societat es mou, cada cop més, dins un àmbit col·laboratiu i participatiu, per això, els models interdisciplinaris, promouen aquest fet. A més a més, aquestes activitats innovadores fan que l’aprenentatge sigui més significatiu, ja que, són més vivencials.

El professorat ha de fomentar el treball cooperatiu, no tan sols amb l’alumnat, sinó que també amb els seus iguals, Així, tots han d’anar a l’hora, reflexionant sempre sobre el procés d’ensenyament i aprenentatge, per tal de prendre decisions i millorar-lo de mica en mica.

Com a conclusió, ja he parlat amb els meus companys, i perquè aquest projecte sigui un aprenentatge més significatiu per a nosaltres, hem de quedar per anar a menjar un bon bullit de peix.

REFLEXIÓ SOBRE L’ENTORN I LA INNOVACIÓ EDUCATIVA

L’entorn, i quin entorn! Ja veníem d’uns anys convulsos, però aquests darrers han sigut la gota que ha omplert el got. Primerament, i quasi de sobte, una pandèmia mundial que ens va deixar a tothom trasbalsats. Pareixia que s’anava recuperant tot, però seguidament, a finals de l’any passat, la terra va protestar a la Palma i un volcà va destruir un part d’aquella illa. I si pareixia que ja s’havia acabat tot, ara, la guerra de Putin. Aquest és l’entorn amb el qual estem vivint els últims darrers anys, tot ple d’incerteses i dubtes que ens despulla deixant-nos totalment vulnerables i indefensos. Què fem amb una família que un volcà ha destruït la casa on vivia?, com se li diu a un nin o nina ucraïnès que “l’entorn” ha bombardejat el seu futur? Em produïa molta tristesa, quan llegia el text “El Entorno y la Innovación Educativa” de Jaume Martínez Bonafé i Julio RogeroAnaya en el qual citava a (Pieiller, 2020) “Estem abocats a reinventar el sistema-món i totes les seves dimensions, entre elles l'educativa, des dels valors que han estat oblidats i ara novament redescoberts de la solidaritat i la fraternitat on el poble cuida al poble”. Sí que és cert que enfront de la barbàrie d’avui en dia, el món ha tornat ha demostrar un enorme esperit de solidaritat, però hi ha pobles que no cuiden a altres pobles, més aviat els destrueixen, deixant una nafra molt difícil d’esborrar.

Estar clar que el context en el qual convivim influència d’una manera o altra en l’educació, i per això s’ha de tenir en compte tots aquests esdeveniments per tal de transformar els drets humans, socials, polítics i culturals. Hem de crear una societat més feminista i justa per tal de fer front a la discriminació de gènere, més ecològica i sostenible mediambientalment, no només per a un canvi en el model energètic, sinó amb una aspiració més elevada com és la de deixar un món millor per als nostres fills i filles. S’ha de respectar tota la diversitat humana que ens envolta, sent més tolerants i empàtics, valorant més l’esperit col·lectiu que l’individualisme.

No hem de deixar que els interessos individuals prevalguin sobre els col·lectius, que l’àmbit privat guanyi al públic, sinó, tornarem a ensopegar amb la mateixa pedra una volta i una altra.

La comunitat educativa té un paper cabdal en tots aquests reptes, però cal replantejar i renovar el model educatiu actual, totalment obsolet i arcaic, mitjançant models més innovadors que fomentin l’esperit reflexiu i actiu tant del docent com de l’alumnat, per estar més compromesos amb la societat actual i fer que sigui més justa, col·laborativa, ecològica i humana.

Ras i curt, no té sentit aplicar aquests models innovadors dins el món educatiu si no és tenint en compte el context i l’entorn que ens envolta i ens enriqueix contínuament.