UN BULLIT DE PEIX MOLT INTERDISCIPLINARI

No sé si era l’hora de menjar i teníem molta fam, però al final, el fil conductor del nostre treball interdisciplinari ha set el Bullit de peix, un plat molt nostre i enveja de molts altres llocs.  

I això comença amb un biòleg, un de tecnologia i dos economistes... pareix un acudit, però no ho és, el que sí que ha set, és un gran grup de companys que hem fet tots plegats un treball on hem barrejat els conceptes i coneixements de les nostres àrees, i mitjançant el plantejament d’una visita dels estudiants de 4t de l’ESO de l’institut Santa Maria al Mercat de Vila, podran gaudir d’un aprenentatge més enriquidor i significatiu dels diversos continguts de les assignatures de biologia, tecnologia i economia.

Aquesta sortida al Mercat Nou d’Eivissa promou treballar dins l’entorn més proper a l’institut, donar a conèixer el producte de l’illa, la seva gastronomia i els seus costums, a més a més, vol impulsar el petit comerç de proximitat tan menyspreat en vers de les grans superfícies comercials.

                                                Autor: Juan Antonio Gisber Colomar

Si bé és cert, que cada company ha plantejat diverses activitats dins l’assignatura corresponent, la visita al Mercat, és el punt de troballa de totes elles. Allí, tot l’alumnat que fa la visita, es divideix en grups tan heterogenis com sigui possible. Han de preguntar a la gent que està en el mercat, la recepta del bullit de peix, i així, amb tots els ingredients, d’una banda, es faran activitats de biologia tenint en compte els peixos que es fan servir en la recepta. D’altra banda, pel que fa a l’àrea d’economia, s’haurà de calcular el cost unitari d’una ració de bullit de peix. I per últim, en l’assignatura de tecnologia, es digitalitzarà tota la visita i les activitats dels altres departaments mitjançant l’elaboració d’un Site.

Una de les coses que ens ha costat una mica, ha set la part de com encaixar la part de l’assignatura de tecnologia dins una recepta de cuina, i dins la visita al Mercat. Es varen plantejar diverses possibilitats, les comunicacions i la tecnologia de les barques que surten a pescar els peixos eren unes d’elles, però finalment ens vàrem decidir per fer la digitalització del projecte mitjançant el Google Site, una eina que l’alumnat podrà fer servir en altres àmbits.

A més a més, també ens va costar una mica, cohesionar les diverses parts de les assignatures perquè el treball fos un tot i no parts individualitzades, això no obstant, a parer meu, finalment ho vàrem aconseguir.

La societat es mou, cada cop més, dins un àmbit col·laboratiu i participatiu, per això, els models interdisciplinaris, promouen aquest fet. A més a més, aquestes activitats innovadores fan que l’aprenentatge sigui més significatiu, ja que, són més vivencials.

El professorat ha de fomentar el treball cooperatiu, no tan sols amb l’alumnat, sinó que també amb els seus iguals, Així, tots han d’anar a l’hora, reflexionant sempre sobre el procés d’ensenyament i aprenentatge, per tal de prendre decisions i millorar-lo de mica en mica.

Com a conclusió, ja he parlat amb els meus companys, i perquè aquest projecte sigui un aprenentatge més significatiu per a nosaltres, hem de quedar per anar a menjar un bon bullit de peix.

REFLEXIÓ SOBRE L’ENTORN I LA INNOVACIÓ EDUCATIVA

L’entorn, i quin entorn! Ja veníem d’uns anys convulsos, però aquests darrers han sigut la gota que ha omplert el got. Primerament, i quasi de sobte, una pandèmia mundial que ens va deixar a tothom trasbalsats. Pareixia que s’anava recuperant tot, però seguidament, a finals de l’any passat, la terra va protestar a la Palma i un volcà va destruir un part d’aquella illa. I si pareixia que ja s’havia acabat tot, ara, la guerra de Putin. Aquest és l’entorn amb el qual estem vivint els últims darrers anys, tot ple d’incerteses i dubtes que ens despulla deixant-nos totalment vulnerables i indefensos. Què fem amb una família que un volcà ha destruït la casa on vivia?, com se li diu a un nin o nina ucraïnès que “l’entorn” ha bombardejat el seu futur? Em produïa molta tristesa, quan llegia el text “El Entorno y la Innovación Educativa” de Jaume Martínez Bonafé i Julio RogeroAnaya en el qual citava a (Pieiller, 2020) “Estem abocats a reinventar el sistema-món i totes les seves dimensions, entre elles l'educativa, des dels valors que han estat oblidats i ara novament redescoberts de la solidaritat i la fraternitat on el poble cuida al poble”. Sí que és cert que enfront de la barbàrie d’avui en dia, el món ha tornat ha demostrar un enorme esperit de solidaritat, però hi ha pobles que no cuiden a altres pobles, més aviat els destrueixen, deixant una nafra molt difícil d’esborrar.

Estar clar que el context en el qual convivim influència d’una manera o altra en l’educació, i per això s’ha de tenir en compte tots aquests esdeveniments per tal de transformar els drets humans, socials, polítics i culturals. Hem de crear una societat més feminista i justa per tal de fer front a la discriminació de gènere, més ecològica i sostenible mediambientalment, no només per a un canvi en el model energètic, sinó amb una aspiració més elevada com és la de deixar un món millor per als nostres fills i filles. S’ha de respectar tota la diversitat humana que ens envolta, sent més tolerants i empàtics, valorant més l’esperit col·lectiu que l’individualisme.

No hem de deixar que els interessos individuals prevalguin sobre els col·lectius, que l’àmbit privat guanyi al públic, sinó, tornarem a ensopegar amb la mateixa pedra una volta i una altra.

La comunitat educativa té un paper cabdal en tots aquests reptes, però cal replantejar i renovar el model educatiu actual, totalment obsolet i arcaic, mitjançant models més innovadors que fomentin l’esperit reflexiu i actiu tant del docent com de l’alumnat, per estar més compromesos amb la societat actual i fer que sigui més justa, col·laborativa, ecològica i humana.

Ras i curt, no té sentit aplicar aquests models innovadors dins el món educatiu si no és tenint en compte el context i l’entorn que ens envolta i ens enriqueix contínuament.

REFLEXIÓ SOBRE L'APRENENTATGE

Llegint l’article de Manuel Area “Reconstruir el discurso pedagógico para la escuela de la sociedad digital” m’ha recordat quan jo estudiava a l’institut Isidor Macabich, on les tecnologies més avançades que els professors utilitzaven per explicar les classes eren les diapositives i els retroprojectors. Sempre recordaré les paraules del meu professor d’informàtica a l’inici de classe: “A veure nenes... cd meca... meca”, i així és com els primers quinze minuts de la classe d’informàtica els dedicàvem a mecanografia amb un programa de MS-DOS. Des d’aquell temps fins avui, hi han hagut moltíssims avenços en el món de les tecnologies. Just avui fa quinze anys que Steve Jobs va anunciar públicament en la Macworld Conference & Expo del 9 de gener del 2007 el llançament de la tecnologia que impactaria al món, l’iPhone. Però, cal preguntar-nos si tots aquests avenços en la tecnologia han tingut un impacte significatiu en la manera que el docent té a l’hora d’ensenyar.

Segons s’extrau de l’article, han coexistit dos enfocaments antagònics de l’ús de les TIC en la pedagogia de l’aprenentatge, un més alineat als ideals de l’escola tradicional i un altre esbiaixat cap a les idees de l’escola del segle XXI.

Pel que fa al primer enfocament, “Pedagogia de l’aprenentatge per recepció amb TIC”, està basat en la metodologia didàctica tradicional sent el seu màxim exponent el que podríem anomenar com les tres erres (3R): rebre, repetir i recordar. Aquesta pedagogia es basa en la presentació de la informació, recepció i repetició d’aquesta i recordar el coneixement. L’ús que es dona a les TIC en aquest enfocament és fonamentalment instrumental.

El segon enfocament, “Pedagogia de l’aprenentatge experiencial amb TIC” està basat en els principis constructivistes de l’aprenentatge, adaptats als nous contextos socials, culturals i tecnològics de l’escola del segle XXI. L’auge de l’internet permet la creació d’un espai virtual anomenat ciberespai paral·lel i interrelacionat amb l’entorn físic. El docent ha d’aprofitar el ciberespai com a lloc sociocultural on els estudiants visquin, convisquin i aprenguin mitjançant la creació, producció i construcció de sabers que han de fer públics, intercanviar-los i compartir-los amb els altres. Segons Manuel Area, això és la “Pedagogia de crear amb TIC”.

Arribats a aquest punt, i després de tot el que hem vist i reflexionat en l’assignatura de Processos i Contextos Educatius del Màster de Professorat, com a futur docent he d’encaminar tots els meus esforços cap a un enfocament pedagògic, centrat en les necessitats competencials de la societat del segle XXI. Competències com la comunicació, col·laboració, creativitat, innovació, pensament crític i resolució de problemes són cabdals per fer front a la complexitat i a la incertesa del món en el qual vivim.

Així doncs, en aquesta societat interconnectada digitalment, hem d’aprofitar tots els avantatges que ens donen les noves tecnologies i redefinir l’ús que se’ls dona en la docència perquè tingui un paper més pedagògic. Segons comentava en l’anterior entrada del blog, el docent del segle XXI ha de ser capaç de generar i crear el seu propi material didàctic i poder-lo compartir amb la resta de gent. Però no només això, sinó que també ha de ser consumidor de la informació que està en la xarxa.  A més a més, els estudiants també han de ser capaços de crear continguts digitals a través de les TIC fomentant les competències anteriorment descrites.

Ras i curt, les TIC han de ser peça fonamental dins l’aprenentatge del segle XXI, això no obstant, com a cotxe de Fórmula 1 que són, cal saber-ho conduir per a extraure’n tot el potencial i no sortir-se’n de la pista.

ACCELERANT EN LES COMPETÈNCIES DOCENTS PER A UN MÓN DIGITAL

En un món com aquest, on les noves tecnologies avancen amb passes de gegant, cal adaptar-se constantment. El docent no és un mer espectador sinó que és un dels actors principals. Enrere queden els models competencials més restrictius, on l’acció docent queda reduïda a l’aula i amb una visió instrumentista de la tecnologia. Cal accelerar el model per tal d’assolir unes competències digitals que vagin paral·leles als debats contemporanis amb relació a la naturalesa de la competència, la tecnologia i l’acció docent.

Linda Castañeda, Francesc Esteve i Jordi Adell, en l’article “Un modelo Holístico de Competencia Docente para el Mundo Digital”, promouen un model més ambiciós i holístic de l’acció docent per al món digital, tenint en compte sis competències claus que ha de tenir tot docent a l’hora d’enfrontar-se al món digital i que s’organitzen en tres àrees: pràctiques didàctiques, entorns professionals d’aprenentatge i compromís social.

Imatge extreta de: https://www.researchgate.net/figure/Figura-1-Esquema-del-modelo-de-competencia-docente-holistica-para-el-mundo-digital_fig1_324151833

Pel que fa a la primera àrea, pràctiques didàctiques, el docent ha d’utilitzar les TIC i la seva influència per tal de generar i gestionar pràctiques pedagògiques tant pròpies com alienes per així fer front les seves necessitats i les de l’alumnat. A més a més, el docent, ha de ser un expert en continguts pedagògics digitals per tal d’esprémer al màxim la tecnologia per combinar el contingut propi de la seva disciplina i el coneixement pedagògic amb l’objectiu del desenvolupament de competències específiques de l’alumnat.

D’altra banda, l’àrea d’entorns professionals d’aprenentatge, introdueix el pràctic reflexiu augmentat on el docent és capaç de no tan sols usar la tecnologia per a investigar en la seva aula, sinó que també  és capaç de fer-la servir per parlar amb altra gent fora d’ella o  per veure la investigació d’altres companys. El docent, també ha de ser expert en entorns enriquidors d’aprenentatge personal i organitzatius, així doncs, és capaç de forma eficient, d’aprendre ell tot sol, a través d’Entorns Personals d’Aprenentatge que inclouen els recursos, les fonts d’informació, les connexions i les activitats, i per últim,  dels entorns organitzatius d’aprenentatge on el docent aprèn del centre i dels companys.

En darrer lloc, tenim l’àrea del compromís social on el docent és sensible a l’ús de la tecnologia des de la perspectiva del compromís social conscient del potencial de les TIC per al canvi social i per crear un esperit crític de l’alumnat. A més ha de ser capaç de fer servir la tecnologia per expandir la relació família-entorn de l’estudiant millorant la comunicació i la col·laboració amb les famílies d’una manera positiva, no sols quan hi ha problemes, i fomentar les relacions amb plataformes tecnològiques.

Tot plegat, fa d’aquest model plantejat, un on el professorat assoleix unes competències en el món digital que l’ajudarà a desenvolupar la seva acció docent d’una manera més holística, complexa i professional.

REFLEXIÓ DE L'EXPERIÈNCIA DEL PERÍODE D'OBSERVACIÓ DE PRÀCTIQUES

Inicialment, el centre on havia d’anar a fer les meves pràctiques era l’IES Santa Maria, però al final, amb una mica de sort, ja que volia fer les pràctiques a la tarda, les vaig poder fer a l’IES Quartó de Portmany, que amb trenta-dos anys a sobre, és l’institut de referència de Sant Antoni.

Vaig poder gaudir les meves pràctiques amb un company del Màster. Així, el primer dia, ell i jo vàrem conèixer els nostres tutors que ens varen acollir molt bé. El meu tutor, una mica peculiar, és el professor de dos grups de Formació Professional de grau superior d’Administració i Finances i de seguida vaig tenir un tracte proper i de confiança.

L’alumnat d’aquest tipus d’FP és, en molts de casos, gent que compagina el seu treball amb les classes, així i tot també hi ha alumnat més jove que es vol formar per obrir-se camí en el món laboral. Això fa, que no hi hagi conflictes dins l’aula, ja que normalment l’alumnat té interès a aprendre. Les tutories són més bé per resoldre petits dubtes, i el professor prefereix fer-les en algun moment entre classe i classe, en cap cas són, tutories amb les famílies, pel fet que l’alumat que hi sol haver-hi és major d’edat.

La metodologia que té el professor a l’hora de fer les classes és més aviat de l’escola tradicional.  Ell se sent i és el centre de la classe. Mitjançant l’ordinador portàtil endollat al projector va explicant i resolent els supòsits i les tasques a la pissarra digital. Un cop ha acabat la classe, guarda el que ha escrit, en un document i el penja al núvol perquè l’alumnat el pugui consultar. Aquest té una actitud passiva,  escolta i copia el que el professor va dient, sent mínims els moments de col·laboració, potser quan el professor deixa un temps per resoldre les tasques, i l’alumnat aprofita per preguntar als companys. Pel que fa a l’avaluació, el professor té clar que ha de ser un examen per trimestre i no promou cap mena de tasques complementàries a l’examen.

Pel que fa a les tecnologies, l’alumnat en general, dur el seu ordinador portàtil que l’utilitza per veure documentació del núvol on el professor la va penjant.

Imatge extreta de: https://blog.prodware.es/tecnologia-en-la-nube-clave-en-la-digitalizacion-de-las-pymes/#.YeBzCf7MKUl

Ja ho diu el refranyer eivissenc, “més hi veuen quatre uis que dos”, i com “cada u a ca seua cuina i pasta així com vol” comentat i debatut amb altres companys, he pogut veure altres experiències i vivències que m’han enriquit la meva personal.

Una mateixa assignatura es pot plantejar de moltes maneres depenent del professor que l’imparteix. D’una banda, pot ser més participatiu i col·laboratiu, amb materials audiovisuals i provocant que l’alumat hagi d’investigar per trobar més informació. D’altra banda, aquesta mateixa assignatura impartida per un altre professor té un estil més magistral.

En molts de casos, sobretot a l’ESO i Batxiller, el professorat fa servir recursos TIC com el Kahoot, vídeos, plataforma Powtoon o d’altres que fan dinamitzar la classe. A més, utilitzen la pissarra digital. Pel que fa a l’alumnat,  malgrat que encara hi ha assignatures que fan servir el llibre de text, la majoria fa servir el Chromebook, molt necessari, ja que el material i els recursos estan penjats al Google Classroom. La comunicació amb les famílies es fa mitjançant el Gestib, plataforma on el professorat d’ESO, Batxillerat, grau bàsic i mitjà d’FP passen llista i posen les faltes d’assistència. En alguns casos, el professorat penja dossiers al Google Classroom perquè treballi a la classe l’alumnat NESE.

Imatge extreta de: https://martindebertendona.hezkuntza.net/es/g-suite-for-education

Pel que fa a l’avaluació, m’ha sorprès que en algun cas el professor fes exàmens amb el Google forms. D’altra banda, petits exàmens que feia l’alumnat després de cada tema eren coavaluats pels companys.

La visió que tenia fa uns dies de les meves pràctiques s’ha vist augmentada amb la posada amb comú amb els meus companys, i de segur que si un amplia més la seva visió, podria nodrir-se de més experiències i vivències. Si bé és cert, que en les meves pràctiques he trobat a faltar una mica més de participació, col·laboració i dinamisme en les classes, potser pel tipus d’assignatures i grau d’estudis que era, els he trobat en l’ESO i el Batxiller.

EL SISTEMA EDUCATIU

En l'actualitat hi ha una fragmentació del sistema educatiu. D’una banda, tenim l’escola tradicional, i, d’altra banda, l’anomenada escola nova.

Imatge extreta de: https://criscjsilva.directorioforuns.com/t2-escola-tradicional-x-escola-nova

Partim d’un model on l’alumne no sap, i cal que vagi a l’escola per tal d’aprendre mitjançant una acumulació de coneixements que el professor transmet. Un tipus d’escola on tots els alumnes són iguals i que no és capaç d’atendre a la diversitat, al contrari, l’exclou.  Els alumnes escolten, memoritzen i repeteixen la lliçó que els transmet el professor emprant un llibre de text, influenciat, en alguns casos, per la ideologia política del Govern de torn. El mestre, des del seu roll actiu, té un gran poder en aquest model educatiu i avalua als seus alumnes únicament amb qualificacions mesurables partint de la base que els alumnes tenen la mateixa situació inicial. Així doncs, els alumnes aprendran o no depenent de les seves condicions personals.

Aquest model que es va dissenyar a finals del segle XIX i que inicialment va servir per obtenir soldats i treballadors per les fàbriques que fossin disciplinats, lleials i obedients amb una mentalitat col·lectiva on el que calia era, fer i no pensar, és en l'actualitat un sistema desfasat i arcaic, ja que els grans canvis socials del segle XXI fan que calgui replantejar-se el sistema educatiu actual i redissenyar una escola molt diferent de la que estem acostumats.

Sense dubte, estam en un moment històric en l’àmbit educatiu i cal que tota la comunitat educativa juntament amb la política estiguin  a l’altura del moment per tal de crear uns fonaments sòlids d’un nou sistema educatiu acord amb els temps que estem. Hi ha molts reptes que s’han d’afrontar, ara mateix amb més raó, després d’aquesta pandèmia que ens ha deixat a tots una mica trasbalsats. Però amb la voluntat de totes les parts, cooperació i més inversió en recursos es podrà fer front.

Aquest nou sistema educatiu cal que sigui en molts aspectes, contrari a l’escola tradicional. Per això, el pilar fonamental és la construcció per part de l’alumne dels seus propis coneixements mitjançant poder gaudir de diverses experiències educatives que afavoreixin la creativitat, la reflexió, el contrast d’idees i la reconstrucció del seu coneixement. Guiat i acompanyat en tot moment en aquest procés d’aprenentatge pel professor. És a dir, l’alumne ha de tenir el paper d’actor principal.

En un món cada cop més interconnectat, cal que aquest nou sistema educatiu fomenti el treball en grup, potenciar aules actives i participatives on l’aprenentatge es basi en el treball col·laboratiu. Ha de ser una escola inclusiva on aculli tota la diversitat per tal d’atendre les necessitats educatives de cada alumne.

Estam en una època on les noves tecnologies tenen un paper fonamental i és per això que cal integrar-les en el procés d’aprenentatge per tal d’aprofitar les seves fortaleses. Un entorn híbrid on l’aprenentatge es pugui donar en diferents espais, tan virtuals com fisics afavoreix l’ensenyament, sempre que es faci front tant a la bretxa digital com a la bretxa cognitiva.

Imatge extreta de: http://caperucitafucsia.blogspot.com/2015/04/escuela-tradicional-vs-escuela-moderna.html

Pel que fa a l’avaluació, el plantejament qualificador de l’escola tradicional és obsolet. Cal que sigui  una avaluació continuada i personalitzada que se centra en l’evolució que ha fet l’alumne a partir d’un punt de sortida, i no, si ha assolit els coneixements preestablerts.

Comptat i debatut, aquest nou segle es mereix un nou sistema educatiu més creatiu, obert, flexible, participatiu, col·laboratiu, amb un alt compromís social i ecològic, que vagi de la mà de l’ús de les noves tecnologies per fer front als nous reptes presents i futurs.

HOLA, MÓN!

Benvinguts al meu Blog!

El meu nom és Juan Antonio Gisbert, i us vull parlar una mica de mi. 

Estudis

De petit vaig anar a l'escola de Puig d'en Valls, una escola tradicional, encara no s'havia plantejat un nou model educatiu. Més tard vaig anar a l'institut Isidor Macabich on vaig escollir la branca de ciències. Vaig estar un any d'oient, ja que aquell any no vaig aprovar la selectivitat. Finalment, tot i que amb una mica de sort, l'any següent vaig començar la Diplomatura en Ciències Empresarials a la UIB. Un cop tingué la Diplomatura, vaig engrescar-me per obtenir la Llicenciatura en Administració i Direcció d'Empreses. Des d'aquell temps que no he tornat a estudiar quelcom amb una mica més de pes fins ara que he començat el Màster de Formació de Professorat.

Treball 

Vaig treballar uns anys al sector bancari, també he treballat en assessories fiscals i comptables i des de fa més de tretze anys estic treballant com a administratiu al Diari d'Eivissa.

Aficions

En l'actualitat no tinc molt de temps per les meves aficions, però m'agrada anar amb bicicleta de muntanya pels camins de l'illa, també m'agrada anar d'excursions amb la família sempre gaudint dels moltíssims indrets que té Eivissa, com més la coneixes més t'adones que hi ha molts de llocs que no has vist. Això em porta a una altra afició que és la fotografia. També m'agrada jugar a bàsquet. Però sobretot m'agrada gaudir el temps amb la meva família. Tot i que no soc un expert, anar a pescar o buscar pebrassos és una bona excusa per passar una bona estona amb el meu fill.