REFLEXIÓ SOBRE L’ENTORN I LA INNOVACIÓ EDUCATIVA

L’entorn, i quin entorn! Ja veníem d’uns anys convulsos, però aquests darrers han sigut la gota que ha omplert el got. Primerament, i quasi de sobte, una pandèmia mundial que ens va deixar a tothom trasbalsats. Pareixia que s’anava recuperant tot, però seguidament, a finals de l’any passat, la terra va protestar a la Palma i un volcà va destruir un part d’aquella illa. I si pareixia que ja s’havia acabat tot, ara, la guerra de Putin. Aquest és l’entorn amb el qual estem vivint els últims darrers anys, tot ple d’incerteses i dubtes que ens despulla deixant-nos totalment vulnerables i indefensos. Què fem amb una família que un volcà ha destruït la casa on vivia?, com se li diu a un nin o nina ucraïnès que “l’entorn” ha bombardejat el seu futur? Em produïa molta tristesa, quan llegia el text “El Entorno y la Innovación Educativa” de Jaume Martínez Bonafé i Julio RogeroAnaya en el qual citava a (Pieiller, 2020) “Estem abocats a reinventar el sistema-món i totes les seves dimensions, entre elles l'educativa, des dels valors que han estat oblidats i ara novament redescoberts de la solidaritat i la fraternitat on el poble cuida al poble”. Sí que és cert que enfront de la barbàrie d’avui en dia, el món ha tornat ha demostrar un enorme esperit de solidaritat, però hi ha pobles que no cuiden a altres pobles, més aviat els destrueixen, deixant una nafra molt difícil d’esborrar.

Estar clar que el context en el qual convivim influència d’una manera o altra en l’educació, i per això s’ha de tenir en compte tots aquests esdeveniments per tal de transformar els drets humans, socials, polítics i culturals. Hem de crear una societat més feminista i justa per tal de fer front a la discriminació de gènere, més ecològica i sostenible mediambientalment, no només per a un canvi en el model energètic, sinó amb una aspiració més elevada com és la de deixar un món millor per als nostres fills i filles. S’ha de respectar tota la diversitat humana que ens envolta, sent més tolerants i empàtics, valorant més l’esperit col·lectiu que l’individualisme.

No hem de deixar que els interessos individuals prevalguin sobre els col·lectius, que l’àmbit privat guanyi al públic, sinó, tornarem a ensopegar amb la mateixa pedra una volta i una altra.

La comunitat educativa té un paper cabdal en tots aquests reptes, però cal replantejar i renovar el model educatiu actual, totalment obsolet i arcaic, mitjançant models més innovadors que fomentin l’esperit reflexiu i actiu tant del docent com de l’alumnat, per estar més compromesos amb la societat actual i fer que sigui més justa, col·laborativa, ecològica i humana.

Ras i curt, no té sentit aplicar aquests models innovadors dins el món educatiu si no és tenint en compte el context i l’entorn que ens envolta i ens enriqueix contínuament.