ACCELERANT EN LES COMPETÈNCIES DOCENTS PER A UN MÓN DIGITAL

En un món com aquest, on les noves tecnologies avancen amb passes de gegant, cal adaptar-se constantment. El docent no és un mer espectador sinó que és un dels actors principals. Enrere queden els models competencials més restrictius, on l’acció docent queda reduïda a l’aula i amb una visió instrumentista de la tecnologia. Cal accelerar el model per tal d’assolir unes competències digitals que vagin paral·leles als debats contemporanis amb relació a la naturalesa de la competència, la tecnologia i l’acció docent.

Linda Castañeda, Francesc Esteve i Jordi Adell, en l’article “Un modelo Holístico de Competencia Docente para el Mundo Digital”, promouen un model més ambiciós i holístic de l’acció docent per al món digital, tenint en compte sis competències claus que ha de tenir tot docent a l’hora d’enfrontar-se al món digital i que s’organitzen en tres àrees: pràctiques didàctiques, entorns professionals d’aprenentatge i compromís social.

Imatge extreta de: https://www.researchgate.net/figure/Figura-1-Esquema-del-modelo-de-competencia-docente-holistica-para-el-mundo-digital_fig1_324151833

Pel que fa a la primera àrea, pràctiques didàctiques, el docent ha d’utilitzar les TIC i la seva influència per tal de generar i gestionar pràctiques pedagògiques tant pròpies com alienes per així fer front les seves necessitats i les de l’alumnat. A més a més, el docent, ha de ser un expert en continguts pedagògics digitals per tal d’esprémer al màxim la tecnologia per combinar el contingut propi de la seva disciplina i el coneixement pedagògic amb l’objectiu del desenvolupament de competències específiques de l’alumnat.

D’altra banda, l’àrea d’entorns professionals d’aprenentatge, introdueix el pràctic reflexiu augmentat on el docent és capaç de no tan sols usar la tecnologia per a investigar en la seva aula, sinó que també  és capaç de fer-la servir per parlar amb altra gent fora d’ella o  per veure la investigació d’altres companys. El docent, també ha de ser expert en entorns enriquidors d’aprenentatge personal i organitzatius, així doncs, és capaç de forma eficient, d’aprendre ell tot sol, a través d’Entorns Personals d’Aprenentatge que inclouen els recursos, les fonts d’informació, les connexions i les activitats, i per últim,  dels entorns organitzatius d’aprenentatge on el docent aprèn del centre i dels companys.

En darrer lloc, tenim l’àrea del compromís social on el docent és sensible a l’ús de la tecnologia des de la perspectiva del compromís social conscient del potencial de les TIC per al canvi social i per crear un esperit crític de l’alumnat. A més ha de ser capaç de fer servir la tecnologia per expandir la relació família-entorn de l’estudiant millorant la comunicació i la col·laboració amb les famílies d’una manera positiva, no sols quan hi ha problemes, i fomentar les relacions amb plataformes tecnològiques.

Tot plegat, fa d’aquest model plantejat, un on el professorat assoleix unes competències en el món digital que l’ajudarà a desenvolupar la seva acció docent d’una manera més holística, complexa i professional.

REFLEXIÓ DE L'EXPERIÈNCIA DEL PERÍODE D'OBSERVACIÓ DE PRÀCTIQUES

Inicialment, el centre on havia d’anar a fer les meves pràctiques era l’IES Santa Maria, però al final, amb una mica de sort, ja que volia fer les pràctiques a la tarda, les vaig poder fer a l’IES Quartó de Portmany, que amb trenta-dos anys a sobre, és l’institut de referència de Sant Antoni.

Vaig poder gaudir les meves pràctiques amb un company del Màster. Així, el primer dia, ell i jo vàrem conèixer els nostres tutors que ens varen acollir molt bé. El meu tutor, una mica peculiar, és el professor de dos grups de Formació Professional de grau superior d’Administració i Finances i de seguida vaig tenir un tracte proper i de confiança.

L’alumnat d’aquest tipus d’FP és, en molts de casos, gent que compagina el seu treball amb les classes, així i tot també hi ha alumnat més jove que es vol formar per obrir-se camí en el món laboral. Això fa, que no hi hagi conflictes dins l’aula, ja que normalment l’alumnat té interès a aprendre. Les tutories són més bé per resoldre petits dubtes, i el professor prefereix fer-les en algun moment entre classe i classe, en cap cas són, tutories amb les famílies, pel fet que l’alumat que hi sol haver-hi és major d’edat.

La metodologia que té el professor a l’hora de fer les classes és més aviat de l’escola tradicional.  Ell se sent i és el centre de la classe. Mitjançant l’ordinador portàtil endollat al projector va explicant i resolent els supòsits i les tasques a la pissarra digital. Un cop ha acabat la classe, guarda el que ha escrit, en un document i el penja al núvol perquè l’alumnat el pugui consultar. Aquest té una actitud passiva,  escolta i copia el que el professor va dient, sent mínims els moments de col·laboració, potser quan el professor deixa un temps per resoldre les tasques, i l’alumnat aprofita per preguntar als companys. Pel que fa a l’avaluació, el professor té clar que ha de ser un examen per trimestre i no promou cap mena de tasques complementàries a l’examen.

Pel que fa a les tecnologies, l’alumnat en general, dur el seu ordinador portàtil que l’utilitza per veure documentació del núvol on el professor la va penjant.

Imatge extreta de: https://blog.prodware.es/tecnologia-en-la-nube-clave-en-la-digitalizacion-de-las-pymes/#.YeBzCf7MKUl

Ja ho diu el refranyer eivissenc, “més hi veuen quatre uis que dos”, i com “cada u a ca seua cuina i pasta així com vol” comentat i debatut amb altres companys, he pogut veure altres experiències i vivències que m’han enriquit la meva personal.

Una mateixa assignatura es pot plantejar de moltes maneres depenent del professor que l’imparteix. D’una banda, pot ser més participatiu i col·laboratiu, amb materials audiovisuals i provocant que l’alumat hagi d’investigar per trobar més informació. D’altra banda, aquesta mateixa assignatura impartida per un altre professor té un estil més magistral.

En molts de casos, sobretot a l’ESO i Batxiller, el professorat fa servir recursos TIC com el Kahoot, vídeos, plataforma Powtoon o d’altres que fan dinamitzar la classe. A més, utilitzen la pissarra digital. Pel que fa a l’alumnat,  malgrat que encara hi ha assignatures que fan servir el llibre de text, la majoria fa servir el Chromebook, molt necessari, ja que el material i els recursos estan penjats al Google Classroom. La comunicació amb les famílies es fa mitjançant el Gestib, plataforma on el professorat d’ESO, Batxillerat, grau bàsic i mitjà d’FP passen llista i posen les faltes d’assistència. En alguns casos, el professorat penja dossiers al Google Classroom perquè treballi a la classe l’alumnat NESE.

Imatge extreta de: https://martindebertendona.hezkuntza.net/es/g-suite-for-education

Pel que fa a l’avaluació, m’ha sorprès que en algun cas el professor fes exàmens amb el Google forms. D’altra banda, petits exàmens que feia l’alumnat després de cada tema eren coavaluats pels companys.

La visió que tenia fa uns dies de les meves pràctiques s’ha vist augmentada amb la posada amb comú amb els meus companys, i de segur que si un amplia més la seva visió, podria nodrir-se de més experiències i vivències. Si bé és cert, que en les meves pràctiques he trobat a faltar una mica més de participació, col·laboració i dinamisme en les classes, potser pel tipus d’assignatures i grau d’estudis que era, els he trobat en l’ESO i el Batxiller.